L’any passat, he notat alguna cosa estranya que apareixia a la música pop: els artistes parlaven de beure vi de què no saben res. Succeeix a 'Super Rich Kids' de Frank Ocean ('massa ampolles d'aquest vi que no podem pronunciar') i al vers del convidat d'André 3000 a 'Sixteen' de Rick Ross ('mengem fins que ens fa mal la panxa i després anem a agafar el millor vi i beu-lo com si sabéssim de quin raïm i de quina regió provenia. ')
Potser dos no són un fenomen oficial, però sí que produeix un estrany embadaliment en un corrent que, altrament, és fort en la moda popular del nom del vi a la música pop (vegeu: Cristal, Santa Margherita, Ace of Spades). Les cançons comporten massa capes de jocs de rol per saber com se senten personalment Ocean o André 3000 sobre el vi, però Ocean —o el personatge d'Ocean— té una cosa correcta: els noms dels vins poden ser increïblement difícils de pronunciar.
vi negre en un got
Les evidències suggereixen que els cellers farien bé per no facilitar-ho: un estudi recent de la Universitat de Brock va trobar que les persones tenien més probabilitats de pagar un preu més alt pels vins amb noms més difícils de pronunciar.
Tot i que aparentment ens agrada pagar el privilegi de no poder pronunciar una marca, he de dir que, pel que fa al consumidor, haver de dir un nom de vi desconegut en veu alta pot ser una experiència humiliant. (El meu company Tim Fish va escriure una excel·lent obra sobre aquest darrer any .) A més, el problema és que el que es pot dir al país d’on prové el vi pot no ser la versió americanitzada “correcta”.
Aquest problema no és específic del vi. Vaig créixer a Hawaii, on hi ha una gran influència japonesa, de manera que alguna cosa com el karaoke es pronuncia a la manera japonesa, 'kah-rah-oh-kay', amb un so 'r' que aterra entre una 'l' i una 'r'. , 'allò que les guies de pronunciació anomenen' solapa retroflexa '. Quan em vaig mudar a la terra ferma, em vaig assabentar que els nord-americans diuen 'care-ee-oh-kee', que inicialment em va semblar divertit amb el pas del temps, m'acabava de desgastar i ara, almenys quan estic a a la terra ferma, també ho pronuncio així.
Amb noms de vins que tenen pronunciacions americanitzades i originals diferents, puc veure l’argument de qualsevol de les dues parts i, generalment, no sóc de qui condemnar. La meva regla número 1 pel que fa al vi és 'no faci que la gent se senti malament'. La vida és massa curta.
Però quan heu de triar, tinc curiositat: de quina manera pronuncieu els vins? La forma americana o la forma estrangera? Si us plau, deixeu els vostres pensaments als comentaris. El context és un factor, òbviament, però normalment coincideixo amb les pronunciacions americanes. A continuació he inclòs alguns exemples i també he llançat alguns cellers americans amb paraules estrangeres al seu nom. (No es tracta de pronunciacions de regulació de diccionaris, sinó que es mostren de la millor manera fonètica possible).
Vins francesos que de vegades es pronuncien a la manera americana
Bollinger [francès: Bohl-ahn-ZHAY, americanitzat: BOHL-in-zhur]
Taittinger [francès: Tay-tahn-ZHAY, americanitzat: TAH-tin-zhur]
Romanée-Conti [francès: Ro-mah-NAY Kohn-TEE, americanitzat: Ro-mah-KNEE CON-tee]
Cellers americans amb paraules estrangeres que es pronuncien a la manera americana
A.P. Vin [Ay Pee VINN]
Chateau St. Jean [SHA-tow SAYNT GENE]
Chateau Ste. Michelle [SHA-tow SAYNT Mee-SHELL]
Consell: cerqueu vídeos de vins a winefolly.com o YouTube si voleu indicacions sobre com pronunciar noms complicats. És possible que no trobeu la pronunciació 'correcta', però si copieu algú, almenys no sereu l'única persona de la història que ho digui incorrectament.